In tai ultins agns, par no di' mes, al cost de verdure e dal mangjà chi in Americhe al e' lat su', le economie e je clope e le dipendence co vin al sisteme di distribuzion nus lasse ducj vulnerabii al presit dal carburant cal cres ogni di'. Al risultât al e' che ducj e stan passant cheste recession cu le ansie che pierdût al puest di lavôr e varan di decidi tra al paiâ le bolete de lus o la fa le spese.
A dut chest e esist une soluzion. E sta devant dai voi di ducj , anzit fûr de puarte: fa' l' ort come une volte. (O sai che tancj in Friûl lu fasin , ancje se te me ultime visite tancj orts e son stâts dâts vie par fa puest a gnovis cjasis....)
Une famee che vîf a Pasadena (Californie) e a convertît cualchi an indaûr al prât denant de lôr cjase in tun ort cal da di mangjâ a une famee di 4 personis. Nol sarês nie di straordenari se nol fos che le lôr "aziende agricule" no fos di 1/5 di un acre ( 809 Metris Cuadrâts ) e che al redit de imprese al e di $ 30.000/an, e che i panei solârs sul tet ur permetin indipendence de ret eletriche e al carburant pe machine "bio disel" nol e atri che vueli dai ristorants de zone e lu pain $1 al galon. E dut chest in tal mieç di une grande citât, in tun zardin cal e' une frazion di ce che tancj Furlans e son usâts a ve ator de lôr cjasis.
Cumò jo no dîs che ducj e fasedin cussì, ma cun co viôt ciertis distesis di arbe tra al marcjepît e le puarte di cjase no fas di mancul che pensà a trops cuintâi di blave che si podaressin cressi , invezit di lassà cussì tante tiere pustote. ;-)
Cheste famee Californiane e a dimostrât cemût che si pues planc planc trasformâ une cjasute tal mieç de citât e un stîl di vite a prove di recession e soredut cemût che si pues cun un pôc di creativitât declarâ indipendence da lis incertecis che saurissin le vite di vuê.
Però' ancje Kevin nol scherze...
A dut chest e esist une soluzion. E sta devant dai voi di ducj , anzit fûr de puarte: fa' l' ort come une volte. (O sai che tancj in Friûl lu fasin , ancje se te me ultime visite tancj orts e son stâts dâts vie par fa puest a gnovis cjasis....)
Une famee che vîf a Pasadena (Californie) e a convertît cualchi an indaûr al prât denant de lôr cjase in tun ort cal da di mangjâ a une famee di 4 personis. Nol sarês nie di straordenari se nol fos che le lôr "aziende agricule" no fos di 1/5 di un acre ( 809 Metris Cuadrâts ) e che al redit de imprese al e di $ 30.000/an, e che i panei solârs sul tet ur permetin indipendence de ret eletriche e al carburant pe machine "bio disel" nol e atri che vueli dai ristorants de zone e lu pain $1 al galon. E dut chest in tal mieç di une grande citât, in tun zardin cal e' une frazion di ce che tancj Furlans e son usâts a ve ator de lôr cjasis.
Cumò jo no dîs che ducj e fasedin cussì, ma cun co viôt ciertis distesis di arbe tra al marcjepît e le puarte di cjase no fas di mancul che pensà a trops cuintâi di blave che si podaressin cressi , invezit di lassà cussì tante tiere pustote. ;-)
Cheste famee Californiane e a dimostrât cemût che si pues planc planc trasformâ une cjasute tal mieç de citât e un stîl di vite a prove di recession e soredut cemût che si pues cun un pôc di creativitât declarâ indipendence da lis incertecis che saurissin le vite di vuê.
Però' ancje Kevin nol scherze...